miércoles, 30 de junio de 2010

Arcade Fire vuelve con 'The suburbs'


A lo largo de los últimos meses ya nos han ido dando pistas con cuentagotas y por internet sobre el que será su último y esperadísimo tercer disco. Los canadienses Arcade Fire se enfrentan a la prueba de fuego de las altas expectativas por parte de la crítica y del público con el lanzamiento de su último trabajo, ‘The suburbs’, a la venta en todas las tiendas de discos europeas a partir del 2 de agosto. Después de ‘Funeral’ (2004), y ‘Neon Bible’ (2007) es difícil mantenerse en lo alto, pero estos canadienses se lo han trabajado, y durante un período de dos años, para dar a luz este nuevo disco, grabado entre Montreal y Nueva York. Producido por la propia banda y coproducido por Markus Dravs, que repite tras Neon Bilbe (2007), cuenta con un total de 16 temas (al lado de las 10 y 11 canciones de sus anteriores discos) y está publicado en varios formatos: digital, CD y doble vinilo de 12”.

Singles como ‘We use to wait’, ‘The Suburbs’, ‘Ready to Start’y ‘Month of May’ confirman que siguen la evolución de su anterior disco, pero los vuelve a distanciar del insuperable y más clamado por la crítica ‘Funeral’. La banda ha anunciado que no pasará por España, así que de momento nos conformaremos con escucharlos desde el salón de casa.

lunes, 28 de junio de 2010

Al marge d'un camí (2010). Sanjosex



1.Animal salvatge
2.Futur incert
3.Corriol
4.Són instints
5.Espai llunyà
6.La pura realitat
7.Íber
8.Content i bé
9.Techno
10.No som res
11.Aire!
12.Bob Dylan

popArb 2010

Realment fa goig anar a un festival com el popArb. És l'excusa perfecte per poder fugir un parell de dies dels sorolls i dels fums de la ciutat, i sobretot, perquè em permet acostar-me a la música des d'un aire més pur i envoltada de verds vius, lluny dels grisos i de les pretensions de les grans ciutats.
I si a un entorn d'envelat, petit, familiar, i proper, sense aglomeracions, li afegeixes bona música, i a més, feta amb ganes i d'aquí, què més es pot demanar?Sí, es pot demanar un públic inquiet, crític i interessat en conèixer tot el que es fa ben a prop, sense anar més lluny. I aquest any s'ha demostrat que això existeix, sense cap mena de dubte.
Si m'hagués d'endur quatre tresors d'aquest popArb, no ho dubtaria i m'enduria l'entrega i l'energia positiva dels Delafé y las Flores Azules, sense oblidar la potència i la intensitat de Standstill, barrejada amb la solmenitat i l'elegància de Roger Mas. Per res oblidaria la màgia amb què Sanjosex pot transformar el més quotidià en allò més profund, i tampoc passaria per alt la delicadesa i la fragilitat de Mishima.
Segur que em vaig perdre coses que potser també m'enduria a la maleta, però ja se sap, la sobredosi de música dels festivals ja ho té això...